Benvinguts al Mundial IIA de Madrid

La temporada a la LNHH va acabar amb magnificència, amb un cinquè partit entre Club Hielo Jaca i Barça Hockey Gel resolt en OT i en què una rematada des de la línia blava de Pablo Tello va acabar donant-li al Club Hielo Jaca la seva 14a Lliga, set anys després d’aconseguir l’última, i aconseguint per primera vegada el doblet de lliga ja que la Lliga Iberdrola també la va guanyar Club Hielo Jaca, també en el cinquè partit i amb una remuntada històrica en el tercer període, passant del 4-2 al 4- 5 a la pista de Majadahonda. La Copa del Rei, disputada el cap de setmana següent a la finalització de la competició de lliga, es va saldar amb la victòria també de Club Hielo Jaca a la final contra el Barça Hockey Gel. Any rodó per a Jaca, sens dubte, senyal de la bona feina que s’està fent a l’entitat.

L’any de la selecció espanyola

El Mundial de Madrid també significa tancar la línia d’esdeveniments internacionals en què la selecció espanyola, tant a nivell masculí com femení, havia d’afrontar. Han estat els següents:

U20 Masculí IIA (Kaunas, Lituània) – Espanya va aconseguir mantenir la categoria IIA en un esdeveniment difícil, en què Croàcia va saber sobreposar-se a una ensopegada inicial davant Holanda per continuar el seu imparable ascens en aquesta categoria i passar en dos anys d’IIB a IB . El combinat nacional va acabar en quarta posició gràcies a la victòria inicial davant Romania i una victòria de molt mèrit davant Holanda. Jaime de Bonilla va acabar sent nomenat com el millor defensor del campionat.

U18 Femení IB (Katowice, Polònia) – La confirmació que tenen molt futur en aquesta categoria, després d‘ascendir de manera brillant l’any anterior, i és que Espanya va demostrar estar en el nivell que li toca, collint victòries davant la China Taipei i en OT davant Corea del Sud per seguir un any més a IB. Destacar la brillant actuació de Claudia Castellanos que va acabar el torneig amb 4 dianes, un d’ells el què va donar la victòria davant Corea del Sud després d’un gran robatori a la zona ofensiva de Nerea Giménez.

Senior Femení IIA (Ciutat de Mèxic, Mèxic) – Espanya afrontava aquest torneig amb serioses opcions de disputar-li a la Letònia de Lliga Miljone (CH Jaca) l’ascens a categoria IB, i van iniciar el torneig amb una molt sòlida victòria davant del combinat local. Tant Espanya com Letònia van complir i es va arribar a l’últim partit decisiu entre les dues seleccions. Qui guanyés el partit, s’enduria l’ascens, que va acabar sent per a Letònia per 4-1. Miljone va acabar com la màxima puntuadora, però l’esdeveniment no va fer res més que confirmar que Espanya té un futur brillantíssim en categoria femenina, un equip amb una joventut insultant que està destinat a fer història.

U18 Masculí IIA (Belgrad, Sèrbia) – Compromís molt difícil el que afrontava el combinat U18 després de pujar l’any passat des d’IIB, en un esdeveniment força minvat per les absències, i en què només quatre seleccions van disputar l’esdeveniment, ascendint-ne dues. , i sense baixar ningú des de IIA, formant així un Mundial molt difícil per a Espanya, que es presentava com el “menor” per dir-ho així, ja que era el segon dels dos ascendits. La victòria a OT davant Sèrbia -locals-, que no havia pogut guanyar cap partit l’any passat, va acabar sent insuficient i en l’últim partit decisiu contra Romania, el combinat espanyol va perdre per la mínima i no es va poder mantenir. Una pena, ja que es van escapar derrotes per marcador ajustat.

La selecció femenina U18 durant el Mundial IB de Katowice

El calendari d’Espanya

16 d’Abril – 19:30 ESPANYA-ISRAEL

17 d’Abril – 19:30 ESPNYA-AUSTRÀLIA

19 d’Abril – 19:30 ESPANYA-GEORGIA

21 d’Abril – 19:30 ISLÀNDIA-ESPANYA

22 d’Abril – 19:30 CROÀCIA-ESPANYA

Espanya començarà el Mundial enfrontant-se a Israel, que no va aconseguir guanyar cap partit a la passada edició però no va baixar per la no-presència d’Austràlia, que no van participar en l’última edició per problemes derivats del COVID, i que serà la rival d’Espanya a la segona jornada. Rivals difícils els australians, ja que el 2019, l’última que van disputar es van quedar a tan sols un punt de l’ascens, i van vèncer per 4-0 Espanya.

Després d’un dia de descans vindran les dues seleccions ascendides des de l’IIB l’any passat, Geòrgia primer, dia de descans, i Islàndia després, que ocuparan el setge de la Xina i Holanda, ascendides a IB. Per acabar el torneig s’enfrontaran a la que és per a mi una de les més difícils, Croàcia, amb un joc físic i amb que van haver d’anar ‘sen l’any passat a SO per decidir el guanyador i perquè algun dels dos obrís la llauna dels gols. Resoldre bé els duels davant els ascendits, començar amb bon peu i estar atents a com arriba la selecció d’Austràlia serà clau perquè arribin amb opcions a aquesta darrera jornada davant de Croàcia.

La convocatòria d’Espanya

La porteria la defensaran Raúl Barbo (CH Jaca) i Sergi Reina (Barça HG), precisament els dos protagonistes de la final. No ha hagut de ser una decisió gens senzilla ja que comptem amb molta profunditat en aquest lloc. Barbo ja va compartir responsabilitats a la passada edició dels Worlds al costat de Nacho García, mentre que Reina ha assumit amb molta solidesa la porteria del Barça i és un dels porters amb més futur de la nostra competició.

La defensa compta amb un bloc important procedent de Club Hielo Jaca (Pablo Fernández, Alfred Encinar, Ismael Escartín), que està produint molt de talent en aquesta posició i promet donar la columna vertebral del futur. Continuaran tenint el lideratge d’Alfonso García (Majadahonda). També hi serà Jaime de Bonilla (Göteborgs IK), nomenat millor defensor de l’U20 WJC (D2A) i que també va formar part del combinat absolut a la passada edició. En aquests jugadors tindran una de les principals armes ofensives del combinat nacional, que són les rematades des de la línia blava, tant per marcar com per generar aquestes tan importants segones opcions, on espero també dongui molt Arturo Guerra (Barça HG). La presència d’Unai Calvo (CHH Txuri Urdin) ofereix un perfil més lluitador, especialment per guanyar aquestes disputes a les tanques.

En atac la notícia principal és la tornada d’Oriol Rubio (Barça HG), que no va poder estar a l’última edició per lesió. El capità del Barça ha estat el màxim puntuador nacional aquesta temporada amb 55 punts. Però tenen una profunditat que ofereix mil variants ofensives. Des de la rematada que dóna Nacho Granell (CG Puigcerdà), la versatilitat de Mikel Mendizábal (CHH Txuri Urdin) des de qualsevol punt, aquestes conduccions imparables pel centre que fa Jaime Capillas (CH Jaca), i tot això sense comptar els jugadors que no estan jugant a Espanya com Dorian Donath, Alejandro Burgos, Luca Basile. La veterania -perquè són més joves que qui els escriu- en aquests territoris de Juan Muñoz, d’Alejandro Carbonell, les rematades de Gastón González, el sacrifici desinteressat de Quim Muratet, hi ha molt interès a veure com esprem Luciano Basile totes les variants que ofereix una convocatòria amb moltes qualitats, i especialment un grup versàtil que sap ser jugador de rol, i jugador referència.

Els darrers ascensos

Ens remuntem al 2010. En aquells anys encara no estava instaurada l’estructura actual, en aquell moment Division II estava composta per 2 grups de sis equips, dels quals ascendien els primers de cada grup a Division I, que tenia la mateixa estructura. Mèxic va acollir el Mundial IIA en el qual hi havia Espanya, els quals van acabar ascendint de manera perfecta, sense perdre cap partit, destacant l’estrena 6-0 davant Austràlia, que havia baixat l’any anterior. Juan Muñoz va ser nomenat millor atacant amb 10 punts i 6 assistències, mentre que Ander Alcaine va acabar amb més del 95% d’efectivitat a parades.

Aquest ascens els posava a IA, gens senzill en un torneig que només va comptar amb 5 participants per l’absència del Japó. Van baixar, però no sense lluita. La victòria a OT contra Corea del Sud deixava amb un punt menys que Holanda, i una derrota voluminosa contra Hongria, amb un diferencial de tants negatiu, però es va lluitar davant de l’ascendida Itàlia, perdent per un breu 0-2. Des d’aquí, Espanya va passar el 2013 d’IIA a IIB, però va recuperar la categoria l’any següent a Jaca. El 2017 es va tornar a IIB per tornar a l’any següent i a casa tornar a IIA. Ara, Espanya torna a tenir el Mundial a casa per repetir ascens, com sol fer front a la seva afició.

Espanya durant el Mundial IIB del 2018 de Granada on van ascendir a IIA

Et pot interessar…

L’entrada Benvinguts al Mundial IIA de Madrid ha aparegut primer a NHLmania.

Gracias por seguir esta web

Noticias relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

RSS
Actualízate por correo
Facebook
YouTube
YouTube
Instagram
Telegram